Rigau autoritza els directors d’escoles a escollir el 50% dels mestres – El meu comentari

Deixem de banda l’egoisme personal i pensem en el que realment necessiten els alumnes. La idea proposada ahir per Rigau no és gens dolenta! de fet, ben aplicada em sembla bona!

I no, no penso en mi, i en si mai podré tenir un lloc de treball en docència (sigui a la Universitat o a l’Institut, que “per si de cas” jo ja tinc el CAP) de fet, tal i com estan les coses, ho veig més aviat “pelut” fins d’aquí 10 anys. No parlo de mi com a professora si no com a alumna.

Hi ha gent que pot ser molt intel·ligent, o tenir súper bona nota a la carrera o molt bon nivell d’anglès però que no saben ensenyar, o no saben mantenir una classe a ratlla… hi ha professors que s’han inscrit a les llistes d’interinatge més tard però són més bons que el número que els assigna l’ordre d’antiguitat… hi ha professors que tenen menys experiència però més mèrits… hi ha professors que serien molt bons professors, tenen il·lusió i motivació, però no han ni tingut l’oportunitat de sumar hores d’interinatge!!
I la veritat, veig que almenys ara tot això ara es podrà valorar d’alguna manera! o almenys discutir o explicar… o almenys crear els perfils que necessiti un institut! encara que malauradament només en una part de la plantilla, la dels interins, i també només fins a un 50% (encara que en alguns casos concrets aquest percentatge és superior). Llàstima que no sigui retroactiu!

Cal intentar no caure en l’error de l’amiguisme o dels contactes que molts diuen que és el que passarà en aplicar aquesta nova proposta… A veure, que pot passar, com ha passat amb moltes empreses. Sí, d’acord! però crec que com a les empreses privades això dels contactes podria servir per “entrar” però no per quedar-se… els altres mestres i les associacions d’AMPA no ho permetrien! n’estic segura! jo no ho permetria pels meus fills! i… per molt amics i/o contactes que tinguis, no aguantes a cap lloc de treball si no ho fas bé…

Bé, de fet sí! quan ets funcionari amb plaça fixa i inamovible, pots ser un mestre incompetent, però no et poden fer fora. Tots en coneixem algun/a… és el que volem pel futur dels nostres fills? jo no! jo vull ensenyament de qualitat.

 

 

Marina Arbat Bofill

Rigau autoritza els directors d’escoles a escollir el 50% dels mestres – El meu comentari

Rigau autoritza els directors d’escoles a escollir el 50% dels mestres – El meu comentari.

De cara a la galeria

Una vegada em van dir “aquest noi només és de cara a la galeria” mlauradament després de defensar-lo cada cop, davant tothom… admeto la veritat.

Quan la comercialitat preval sobre la humanitat tens més Ego que Personalitat, encara que vagin del pal “busco el camí de la felicitat i l’excel·lència”. Quan la cultura passa a ser només entreteniment i s’utilita la fórmula de la pólvora… surten temes sense suc, plens de tòpics típics. 

Pentina’t, vesteix-te, maquilla’t, posa’t en la posició més antinatural per sortir a la foto de portada del disc… que et retoquin amb photoshop… Que els que s’autoproclamen “productors” (más por perro que por viejo, ai no al revés, por viejo que por perro) et retoquin tots els temes fins que no te’ls reconeixis teus, que siguin un intent de sonar com la resta, que et posin autotune i tots els arranjaments necessaris (el temps no és important). 

Quan fas tocar als músics que t’acompanyen gratuïtament però et deixes els diners amb producció, estilisme i màrqueting és que el món s’ha begut l’enteniment. Però és cert, llavors tens un producte “comercial“, sense suc, perquè ja sabeu que el suc de taronja només aporta totes les vitamines quan l’acabes d’exprèmer… no mesos després en un SunnyDelight.

We’ll see… però de moment… aquí hi ha més façana d’artista fatxenda que art. I perdona, després de tant parlar, la música què? ahhh, és el de menys amics. I és com es mou el món, o sigui que endavant amb l'”Operació Triomf” de la que parlen tots els libres d’autoestima/autoajuda que llegeixes.

I quan aquestes coses es fan a la feina, també es fan a la vida… I un somriure pintat a la cara és el que més ven, encara que sigui el més fals que haguem vist mai.

Com pot ser que cada dia em segueixi decebent/sorprenent pel mateix motiu, amb matisos diferents, però pel mateix fet.

 

You’re so vain, you probably think this song is about you
You’re so vain, I’ll bet you think this song is about you
Don’t you? don’t you?
Carly Simon – You’re So Vain

 

Thinking

 

If you think you are beaten, you are
If you think you dare not, you don’t,
If you like to win, but you think you can’t
It is almost certain you won’t.

If you think you’ll lose, you’re lost
For out of the world we find,
Success begins with a fellow’s will
It’s all in the state of mind.

If you think you are outclassed, you are
You’ve got to think high to rise,
You’ve got to be sure of yourself before
You can ever win a prize.

Life’s battles don’t always go
To the stronger or faster man,
But soon or late the man who wins
Is the man WHO THINKS HE CAN!

– Walter D. Wintle – 1905

…Like a Heartbeat drives you mad…

In the stillness of remembering
What you had… and what you lost
What you had… and what you lost

Sempre m’ha encantat aquest tema, l’original és de Fletwood Mac Fleetwood Mac – Dreams però jo la vaig escoltar per primer cop per The Corrs The Corrs – Dreams.

I em penso que n’hi ha un parell que estan jugant a ser una mica idiotes últimament, o sigui que s’ho guanyen a pols.

I keep my visions to myself

M’agrada passejar per la pluja últimament, fins i tot sense obrir el paraigues, i amb la música indicada tot cobra sentit. Si hi ha temes que desapareixen d’Spotify com si mai haguèssin existit és per alguna cosa… Si hi ha gent que desapareix de la teva vida també.

I no, no em refereixo a qui podrieu suposar, més aviat el contrari. Hi ha gentque tot i estar (o que estaran) més lluny són més a prop.

Que el món està ple de mirons i observadors… gent que et critica per una cosa que suposen que has fet (encara que sigui mentida) i… el més divertit és que les seves intencions o el seu passat mostrin que ells ho van fer.

Però això poc m’importa… igual que els consells de la gent que et diu “no pensis en el futur” i veus que viuen estancats sempre en presents semblans per por de planificar o afrontar el futur.

Qui són ells per dir això? si en realitat ni et coneixen com et pensaves…

I les respostes van apareixent en el silenci, la solitud i sota la pluja…

When the rain washes you clean, you’ll know

LIGHTS – The Listening Escoltar-se…sense ningú que m’hagi de dir la resposta, ningú que em vagi menjant el cervell, que em vagi convencent a poc a poc… o simplement introduïnt les fàbules que et fan canviar d’opinió. Potser per això costava tant decidir – diuen que el problema sol ser conflicte entre el que et diu el cap, el que et diu el cor i el que et diu l’instint – el meu problema era que el que vol el meu cor, el meu cap i el meu instint és diferent del que volien “ells”. Però sóc lliure…

But listen carefully to the sound
Of your loneliness

I aquí, en dues setmanes és on he de trobar la solució… quan estaré prou buida per tornar a començar. Per tornar, per començar.

Jo torno, Jo començaré de nou; perquè tot e que he fet ho he fet sola i per mi.

P!nk – Try

LIGHTS – Everybody Breaks a Glass

I seguiré lluitant pels meus somnis, que són els meus! i no intentant complir els de la resta com he anat fent fins ara.

Res és impossible!

Un dia algú em va dir aquesta frase després de que es complís un dels meus somnis, “veus Marina? ‎Res es impossible

Avui m’adono que la mateixa paraula ho diu:

‘Sóc possible’

(I’m possible)

Wildest Moments

Uhm, comences a pensar abans d’escriure i t’adones que en un mes has de prendre tantes o més decisions que en un any, que en l’any en qu en’has pres més jajajaj. I que tot el futur encara és més incert que quan fa un any no sabia si tindria la beca de venir a USA o no… I em torno a bloquejar abans de fer l’apretada final.

I comences a escriure i sembla John Mayer – War Of My Life

I quan dius ara sí passa alguna senyal que et fa veure que no… i quan més segura estic més dubtes tinc. Però és que encara no entenc com ho veig tot tan clar, encara que sigui el camí contrari al que hauria de seguir… curiós! peeeeerò suposo que faré el “que toca” almenys un temps més.

Un mes a USA, un mes per acabar tota la feinada que vull fer… i començo a barrejar-hi altres coses… com el final de la beca però no de la tesi, com on viuré i on vull viure… on treballaré i on vull treballar… què vull? de nou.

Lighthouse Family – Let It All Change

Amb el conseller perdut pel camí… m’ha abandonat o l’he abandonat jo?

I torna el balanç… els/les altres que s’han perdut per culpa meva (o de que tenen parella) i altres que finalment es desenganxen de mi i en comptes d’animar-me (que me n’alegro per ells) em poso una miiiiiiiiiiiiiiiiiica gelosa jejeje i boomerangs Michael Jackson – Remember The Time que sempre tornen quan menys t’ho esperes i justament més ho necessites… és una senyal que la Batten vingui , que hi hagi lluna plena, que els nostres camins es tornin a creuar i que justament… hi hagi conjunció amb Júpiter? Jennifer Batten – Secret Lover.

Fucking Serendipity… on em portes?

La Lluna encara que sempre ens plogui ahir i avui no, per tant l’he vista… i m’adono que tots els altres cops que em queixava per un dia gris o un dia de pluja  no eren res! de fet, ara sembla que no sigui res comparat amb setmanes senceres de no veure el Sol…

Toni Beiro – Desde Mi Cama

I les circumstàncies, que qui ha de volar, els dos que volien volar, els que han de volar… els que vull que volin… i probablement dels que més estimo han estat lligats, i jo culpable de ser on ELLS volien ser no ho he disfrutat prou encara que ho he intentat … el que volava feliç ha hagut de tornar per força perquè va començar a pedregar… i jo que no volia volar m’ha tocat… però ells no han vingut per mi, sóc jo qui va tornar i qui tornarà.

I un cop més les coses directes són amb 3es o 4es.

Uhmmmmmmmm vull explicar més però realment no sé que dir perquè no hi vull pensar. Concentrem-nos amb Thanksgiving i en tanca l’any més mogut de tots, potser el més difícil, però també el més apassionant!

But form the outside everyone must we wondering why we try…

Jessie Ware – Wildest Moments

Esperar, però sempre Katy Perry – Wide Awake

Everyone has a dark side… do you love me? can you love mine?

Kelly Clarkson – Dark Side

Please remind me who I really am.